dimecres, 9 de maig de 2012

L'EMPOREDÀ


Aquí teniu la cançó que hem treballat aquest matí i la seva lletra.

Versió orginal
Nascut entre Blanes i Cadaqués 
molt tocat per la tramuntana 
d’una sola cosa pots estar segur 
quan més vell més tocat de l’ala. 
Sempre deia que a la matinada es mataria 
però cap el migdia anava ben torrat 
somriu i diu que no té pressa 
ningú m’espera allà dalt 
i anar a l’infern no m’interessa 
és molt més bonic l’Empordà. 
Varen passar ampolles i anys 
i en Siset encara aguantava, 
dormint la mona a la vora del Ter 
però ell mai no si tirava. 
Sempre deia que a la matinada es mataria 
però cap el migdia anava ben torrat 
somriu i diu que no té pressa 
ningú m’espera allà dalt 
i anar a l’infern no m’interessa 
és molt més bonic l’Empordà. 
I quan veig la llum de l’alba 
se’m treuen les ganes de marxar 
potser que avui no em suïcidi 
potser ho deixi fins demà.

1 comentari:

  1. Quina cançó tan fantàstica! El dia que la van composar tenien les muses ben a prop.

    ;-)

    ResponElimina

ESPAI PER A TOTHOM